S’entén que si es treballa per objectius cal que hi hagi un horari flexible, encara que sigui dins d’uns paràmetres, com franges horàries per entrar i sortir de la feina, i també un mínim d’hores de treball, i també unes tasques concretes per poder aconseguir els objectius que es marquin. Tot i que empresarialment parlant també es pot tenir en compte que si algú aconsegueix aquests objectius amb poques hores, significarà que aquesta persona té una gran capacitat de treball i pot aportar molt a l’organització.
Però a vegades el treball per objectius pot significar fites molt complicades d’aconseguir dins d’un horari laboral estàndard, i pot implicar haver de fer moltes més hores sense que estiguin remunerades, i també pot portar implícita la problemàtica de com es mesura la productivitat de la plantilla, si els objectius requereixen tantes hores addicionals per aconseguir-los.
I en l’altre extrem es poden donar casos de persones que fan les seves hores de treball, o fins i tot més, però que no tenen marcats els objectius que han d’aconseguir, i això pot fer que no siguin suficientment efectius en la seva feina, ja que tampoc tenen clar la direcció que han de seguir.