La pandèmia no només va demostrar la viabilitat del treball en remot, sinó que també va evidenciar un augment generalitzat en la productivitat. Tot i aquests fets, i dels avenços normatius dels últims tres anys que recolzen la feina des de casa, la resistència persisteix.
Durant el període de confinament, el treball en remot es va consolidar com una alternativa eficient, i va permetre a les empreses mantenir les seves operacions sense comprometre la salut dels treballadors. Aquest canvi temporal no només va ser exitós, sinó que va deixar palès que el teletreball no només era possible, sinó també beneficiós per a ocupadors i empleats.
Tot i aquests avenços, algunes empreses mantenen la insistència a retornar a la modalitat presencial. Aquest desig xoca amb la realitat d'un marc normatiu que, en els darrers tres anys, ha establert bases sòlides per garantir els drets dels treballadors que trien el teletreball. Espanya ha avançat significativament en aquest sentit, reconeixent la necessitat adaptar-se a les noves formes de treball.
Fins i tot el mercat laboral reflecteix aquest canvi de paradigma. Cada cop més, s'ofereixen llocs que inclouen l'opció de teletreball, reconeixent la demanda i preferència dels treballadors per aquesta modalitat. Empreses que adopten aquesta flexibilitat estan en sintonia amb les tendències internacionals i busquen atreure talent oferint condicions de treball més modernes i adaptades als temps actuals.
En un gir irònic, Espanya ha aconseguit consolidar-se el 2023 al top 5 dels millors països per teletreballar. Aquest reconeixement internacional destaca la capacitat del país per adaptar-se a les formes de treball noves, però contrasta amb la resistència interna d'algunes empreses a abandonar la tradició de l'oficina presencial.
En resum, el teletreball a Espanya és un camí en construcció. Tot i que el país ha avançat en la creació d'un marc favorable i ha demostrat la seva capacitat per adaptar-se a les noves realitats laborals, encara hi ha obstacles a la mentalitat d'algunes empreses.