Les dades ho mostren, ja que per exemple durant el mes de gener d’aquest nou 2023 es van firmar 1.151.747 contractes inicials, dels que 481.304 van ser indefinits, i això suposa el triple del que es va registrar l’any anterior en aquest mateix període.
Però el que crida l’atenció és que ni 4 de cada 10 van ser a temps complert, per tant el 2022 ha estat el primer any de la història, en el que aquest tipus de contractes suposen menys del 50% del total, una dada que mostra que la transformació del mercat laboral se sosté donant molt més pes als contractes de temps parcial.
En tota aquesta situació cal tenir en compte una sèrie de consideracions, la primera és que la parcialitat entre els contractes temporals no ha augmentat, segueix suposant sis de cada deu contractes, però, al mateix temps, el temps complert segueix suposant el 70% del total.
I la segona consideració és que aquest retrocés relatiu de la feina a temps complert no respon a un major pes dels contractes indefinits ordinaris a temps parcial (han baixat del 25% al 21%), si no a la irrupció dels fixes discontinus en el taulell.
En aquest panorama la taxa de contractes indefinits a temps complert registra la major caiguda a partir de març, que era el mes en el que finalitzava la “vacatio legis” de la regforma laboral per eliminar els contractes temporals per obra i servei.
L’impacte d’aquesta modalitat ha estat de tal magnitud, que durant alguns mesos ha superat el dels nous contractes indefinits a temps complert, cosa que demostra l’interès de les empreses en les decisions de nova contractació, especialment entre les ETT, que acaparen el 40% d’aquests.