Una empresa sense caps?

El teletreball també ha propiciat algunes corrents de pensament com la d’una empresa sense caps, en la que tothom s’autogestioni i sigui co responsable de la seva feina; Un empresari nord americà anomenat Warren Buffer ho resumeix en una frase: “Contracta als millors i deixa’ls que facin el que saben fer... O fitxa als més barats si és que vols que facin el que tu dius”.

8/10/2020

Tota aquesta corrent es remunta a temps enrere, abans de la crisi del coronavirus, concretament un experiment pioner va ser el de Tony Hsieh i la seva aplicació Holacrazay, dins de la seva start up Zappos, de venda de sabates online, en la que junt a Brian J. Robertson, van proposar una teoria que consistia en convertir a cada treballador/a en un/a líder, permetent-li la màxima agilitat i flexibilitat, i deixant enrere la clàssica estructura jeràrquica vertical, per una novedosa estructura completament horitzontal.

Aquesta iniciativa, en la que preval el concepte que el poder és de tots, i per tant no hi ha comandaments, ni llocs de treball definits, va tenir també altres seguidors destacats, com Morning Star, GitHub o Vavle Corp, i més recentment el bufet d’advocats Law Square d’Austràlia, que ha deixat enrere nomenclatures i rols, que aposta per les aportacions de cada treballador/a, més enllà del càrrec que es pugui ocupar.

Potser aquests models són excessivament transgressors, i l’actual mercat de treball encara no està preparat per experiències d’aquest tipus, però sí que està clar que arrel del coronavirus i de la implantació del teletreball, els models estan canviant, i la idea d’un cap tradicional que es dediqui tan sols a controlar el treball de la plantilla va quedant enrere.

Actualment es tendeix a models en els que sí que hi ha caps responsables en última instància que marquen les principals polítiques empresarials a seguir, però en el teletreball s’aposta més per les aportacions als projectes de cada persona, i també en la seva responsabilitat a l’hora de complir els objectius.

Empresa sense caps

Sistemes com timenet poden afavorir moltíssim aquest tipus de models, ja que es pot associar cada treballador/a a un o més projectes, de manera que s’hi pugui concentrar i aconseguir les fites marcades; gràcies al sistema de registre de la jornada laboral es podrà marcar l’inici i el final de les hores treballades, incloent pauses, i sense necessitat que aquestes siguin en un horari concret, si no que cada persona ho pugui fer segons les seves necessitats.

VOLEU MÉS INFORMACIÓ?

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar-vos publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant considerarem que n'accepta el seu ús. Pot saber més sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto
Top