Per poder dur a terme aquest projecte es base en un argument: Espanya “fa un segle” que està amb la jornada laboral de 40 hores, des del decret del 1919 en el que va posar el topall diari de 8 hores.
Sembla que durant les properes setmanes, la ministra Díaz, rebrà un informe d’”experts” que porten gairebé un any treballant per dissenyar una “perspectiva àmplia i multidisciplinar”.
I a partir d’aquest punt es prepararà la redacció del que la vicepresidenta ha anomenat una “Llei d’Usos de Temps de Treball” que és difícil que es completi abans que s’acabi la legislatura, tot i que marcarà el debat de la política laboral en la seva recta final.
Un dels principals objectius de Yolanda Díaz amb aquesta llei és “retallar la jornada laboral sense reduir els salaris i sense que hi hagi un caràcter rígid”. Ja que per altra banda, la vicepresidenta expressa que “ha arribat el moment de parlar del temps de treball, del temps dels ciutadans, i del temps d’organitzar la societat.”
El secretari d’Estat de Treball va afegir que no es tracta tan sols d’actuar en termes quantitatius, si no qualitatius, per tal que la jornada sigui molt més flexible, ja que la idea principal és que els treballadors pugui conciliar millor, i no estar tan sols pendents de les necessitats productes de l’empresa.