Aquest Tribunal deixa clar que les hores de guàrdia per un empresari s’han de qualificar com a temps de treball, ja que la persona que estigui en aquesta situació ha d’estar en condicions de respondre una trucada o de prestar un servei a la seva empresa, i per tant no té la llibertat de poder-se dedicar plenament a altres activitats.
De tot això se’n dedueix que una persona que tingui la intenció de compaginar una segona feina durant els seus períodes de guàrdies, ho tindria complicat, ja que aquestes estones es consideren temps de treball, i per tant seria com estar fent dos treballs al mateix temps.
Tot aquesta qüestió ve donada per la controvèrsia d’un bomber de la ciutat de Dublín, que compaginava els períodes de guàrdies, amb una segona ocupació que és portar el seu propi taxi, al·legant que les seves guàrdies suposaven 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, i que no estaven reconeguts per l’Ajuntament de Dublín, que és per l’organisme que treballa.
Totes aquestes controvèrsies de si s’està parlant de “temps de treball efectiu” o no, es poden solucionar amb el registre de la jornada laboral, independentment de quin tipus de període es traci.