La fi de la pandèmia i de les restriccions causades pel Covid han reduït el percentatge de persones que regularment treballen des de casa, però tot i això se superen en tres punts els nivells previs a la pandèmia.
De totes maneres, durant l’últim any, el nombre d’empleats coberts per un acord de treball a distància s’ha multiplicat, però la crisis de preus juga en contra, perquè està bloquejant gran part dels acords via negociació col·lectiva.
Tots aquests acords per treballar a distància tenen especial importància a les grans empreses, i amb perfils de treballadors/ores altament qualificats/ades, amb millors salaris i un mitja d’edat entre 35 i 54 anys, davant de sectors més precaris que queden lluny dels beneficis del teletreball.
Si es repassa la cronologia a l’octubre del 2020 el Ministeri de Treball va establir un acord entre patronal i sindicats per crear una nova Llei del Treball a distància, sota la màxima que els costos d’aquesta pràctica no poden recaure a les butxaques dels empleats, i que per tant, les empreses que s’han d’encarregar de proveir-los dels mitjans necessaris.
A l’octubre de 2021, el 3% de les persones treballadores està coberta per un conveni col·lectiu en vigor que regula els drets del treball a distància. I a l’octubre del 2022, el 9% dels empleats teletreballa regularment, segons dades que el Ministeri de Treball va facilitar al diari “El Periódico”.
Aquest percentatge puja fins al 12% si es prenen com a referència les dades de la última enquesta de població activa (EPA) de l’INE. I segons càlculs del Banc d’España, els nivells de teletreball tenen mol camp per recórrer i gairebé tres vegades més empleats podrien treballar des de casa seva si les empreses amb mitjans per oferir aquesta modalitat, ho fessin. Però sembla que les reticències de les empreses per assumir nous costos és el principal fre de les empreses.