Hi ha bastants estudis que senyalen múltiples beneficis en el treball a distància, tant per tenir cura de la salut dels treballadors/ores, com també per continuar mantenint l’activitat econòmica.
En totes aquestes reflexions cal tenir en compte que el treball és un dels eixos vertebradors socials més clars, i un dels que més condicionen els nostres contactes socials; és important destacar que el teletreball en aquells sectors en els que es pot implementar, evitaria una sèrie de moviments diaris i d’interaccions socials, i això és molt complicat d’aconseguir amb altres tipus de mesures.
Però al nostre país hi ha una sèrie de costums molt establertes, i una és la de necessitar una infraestructura determinada per treballar, i també una necessitat molt gran de controlar visualment la plantilla empresarial.
També hi ha molts casos d’empreses que tenen oficines molt grans, que les lloguen pensant en la presencialitat, i també uns treballadors/ores, que si produeixen des de casa, han d’assumir part de les despeses que això suposa.
La qüestió és que el percentatge de persones teletreballant s’ha tornat a desplomar des dels mesos d’estiu, sembla ser que ni les empreses, ni els domicilis de moltes persones estan preparats per teletreballar, i la Llei, tan sols “recomana” fer-ho, pel que s’està tornant enrere en aquest sentit.