Tot això ve arrel d’un cas en el que el sindicat CCOO va presentar un recurs contra la decisió d’una famosa cadena de gasolineres, que obligava a incloure les sortides per fumar i prendre cafè dins del registre de la jornada laboral del seu personal, ja que entenia que tots aquests descansos no formaven part del temps efectiu de treball.
Davant d’aquests fets, el sindicat va portar l’empresa davant de la justícia al·legant varies infraccions relaciones amb la implantació del registre de jornada al 2019, i també denunciava aquesta obligació de fitxar durant les pauses per fumar o prendre cafè, així com que els viatges de treball es contessin com una jornada laboral normal i no el total del temps invertit en el desplaçament, o que les hores extraordinàries estiguessin supeditades a l’autorització prèvia d’un superior i no a la seva realització efectiva.
Sembla ser que l’Audiència Nacional va rebutjar el primer recurs del sindicat, i ara la sala de lo social del Tribunal Suprem confirma aquesta negativa. Els jutges entenen que no està acreditat que les pauses per fumar o prendre cafè formin part de la jornada laboral, sent per tant legal que l’empresa de la que parlem en aquest post, obligués al seu personal a fitxar durant les entrades i sortides.
El raonament del Tribunal Superem és el següent: “La pausa per fumar o el cafè no es reflecteix en el relat fàctic que fos temps efectiu de treball pel que no cal considerar que el sistema de registre, en aquest últim extrem, hagi vulnerat el precepte que s’innova.”