D’aquesta última sentència de l’Audiència Nacional sobre les pauses per cafès, etc., basada en la demanada dels treballadors d’una empresa que des de que es va implantar el seu sistema de registre horari, els obligava a fitxar cada vegada que feien una parada per esmorzar, per fumar, etc, se’n desprèn clarament que es recolza que les empreses facin fitxar a la seva plantilla quan facin una pausa breu, i que d’aquesta manera es descomptin aquests temps del total d’hores efectivament treballades.
Sembla ser que els criteris tècnics utilitzats pels inspectors de treball també van en aquesta línia, ja que en la seva comprovació dels registres d’hores dels treballadors/res, recomanen que els empresaris facin registrar aquests tipus de pauses per cafès, cigarretes, etc, ja que de no ser així, es podria suposar que formen part de la jornada laboral efectiva.
De totes maneres, la normativa permet que les organitzacions pactin amb els seus treballadors com es comptabilitzaran aquest tipus de pauses breus, ja que hi ha per exemple el cas d’alguna gran empresa, que al mes de juny va acordar amb els sindicats, que tan sols computaria com a temps no treballat les interrupcions de la jornada superiors a una hora, quedant implícit que en aquest cas les pauses breus per cafès, etc, formen part de la jornada laboral efectiva.