Plataformes com TikTok, Instagram, Twitter o LinkedIn han passat a ser espais on la conducta personal pot influir en l'entorn laboral. La utilització d'aquestes xarxes com a prova per justificar sancions, fins i tot acomiadaments, és un aspecte que les empreses consideren amb més deteniment.
Recentment hi ha hagut quatre sentències que declaren procedents acomiadaments per penjar continguts a tik tok en els següents situacions: Dins de l’espai de treball, per crear vídeos parlant malament dels clients, també per penjar vídeos ballant mentre la persona estava de baixa per lumbàlgia, i finalment per crear contingut fent volteretes en una cama elàstica, estant de baixa per una luxació en el peroné.
- Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Castilla-La Mancha de 17 de octubre de 2023. Nº de Recurso: 585/2023 Nº de Resolución: 1418/2023
- Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Asturias de fecha 18/10/2022 Nº de Recurso: 1821/2022 Nº de Resolución: 2044/2022
- Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Madrid de fecha 30/03/2022 Nº de Recurso: 111/2022 Nº de Resolución: 267/2022
- Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Castilla y León de 29 de septiembre de 2022. Nº de Recurso: 555/2022 Nº de Resolución: 644/2022
La diferència entre el contingut públic i privat és crucial. En el context d'un acomiadament justificat per publicacions a les xarxes socials, cal distingir entre el que es comparteix públicament i el que està restringit. La configuració de privadesa i la naturalesa de les publicacions tenen un paper essencial en l'avaluació de la gravetat dels fets.
És important tenir en compte que l'ús de xarxes socials com a evidència per a accions disciplinàries pot xocar amb drets fonamentals, com ara la intimitat i la llibertat d'expressió. Cada cas ha d'ésser avaluat individualment, considerant les circumstàncies específiques per garantir que no es violi cap dret de l'empleat.
En l'àmbit laboral, l'enregistrament de vídeos o imatges a les instal·lacions de l'empresa és un altre aspecte delicat. L'empresa ha de comptar amb polítiques corporatives clares que indiquin les restriccions o prohibicions sobre la difusió de contingut audiovisual dins de les instal·lacions. Aquestes polítiques poden abordar la prohibició de gravar en àrees designades, o també a la difusió de contingut generat dins de l'empresa.