En una article de Laura Pinyol, publicat a ara.cat, hi podem trobar una llarga reflexió sobre aquest tema, en la que destaca sobretot que les polítiques de conciliació no seran efectives si no van també acompanyades de polítiques de corresponsabilitat, tenint en ment que la conciliació és una tasca tan de dones, com també d’homes.
I també planteja el paper de l’empresa en tot això, destacant que algunes es diferencien precisament per aplicar mesures que ajudin a tenir una vida familiar de més qualitat, com per exemple la flexibilitat laboral, el teletreball, etc, que van en consonància amb el que actualment s’està definint com a empreses “family friendly”, oferint per exemple horaris laborals de 9 a 17 hores amb flexibilitat a tant a l’entrada com a la sortida.
En aquest article també es destaca el fet que gairebé tota la responsabilitat domèstica i de cura dels fills, encara recau principalment sobre les dones, ja que sembla ser que aquestes tasques es reparteixen en 2,33 hores de mitjana entre els homes i 5,08 entre les dones; l’autora reflexiona sobre el fet que si no s’avança també cap a la igualtat en aquest àmbit, no es podrà arribar a conciliar mai del tot, per moltes altres mesures que es puguin aplicar.
D’entre molts altres conceptes interessants, destaquem finalment el fet que si volem equiparar-nos amb altres països europeus més avançat en aquestes matèries, cal que treballem conjuntament, a dins de les pròpies famílies, i també de les empreses, per aplicar mesures que permetin assolir plenament aquesta plena conciliació entre la vida personal i la professional, per poder donar el millor de nosaltres mateixos/es en cada una.