Aquest anàlisis apunta a una desacceleració en la millora dels salaris en les ofertes en tots els països analitzats; solament casos com Espanya, França i Itàlia van resistir durant el desembre, però el que sí que es va produir en aquests casos va ser un estancament, i aquesta situació porta als autors de l’estudi a concloure que “el creixement salarial post pandèmic ha tocat fons”.
Aquesta conclusió suposa un aval a la tesis de la Fed i la BCE que l’enduriment de la política monetària podria “refredar” el mercat laboral sense provocar un repuntament significatiu de l’atur. Tot i que el que més preocupa a aquestes institucions ara mateix, no és tant la falta de mà d’obra, com el fet que les empreses es vegin obligades a apujar els salaris, no solament per contractar, si no també per evitar que els seus treballadors vagin a altres empreses.
En aquest sentit, l’anàlisi de Indeed, dona una visió clara de quina entitat estarien disposats a pagar els que contracten, una dada interessant, sobretot en països com Espanya, en els que l’únic indicador de negociació salarial prové dels convenis col·lectius. El 2022 va tancar en el 2,7%, molt per sota del 3,9% de les ofertes.
A més a més, a Espanya, la inflació subjacent supera la general (5,7%) i se situa en el 7%. Les ofertes salarials segueixen molt per sota de la resta. I una de les raons és que España és un dels països de la mostra, amb la menor taxa de llocs vacants, no arriben al 0,9%, davant del 4,3% d’Alemanya. Tot i que el 34% de les empreses veuen un problema en la falta de mà d’obra.