La sentència del Tribunal Suprem estableix que els treballadors tenen dret a considerar com a temps de treball efectiu aquells 15 minuts posteriors a l'inici de la jornada laboral, sempre i quan existeixi un control rígid d'horari i es pacti prèviament amb l'empresa. Aquesta decisió és fonamental per a milers de treballadors que han de respectar un horari estrictament establert.
D'altra banda, el Suprem també ha reconegut que el temps destinat a l'esmorzar pot ser considerat com a temps efectiu de treball si s'ha pactat amb l'empresa. Això implica que els treballadors tenen dret a ser remunerats pel temps que dediquen a prendre el seu esmorzar, sempre i quan això s'hagi acordat prèviament.
Aquesta sentència marca un precedent important en la regulació dels horaris laborals i els drets dels treballadors. La seva implementació pot suposar canvis significatius en les pràctiques empresarials, ja que implica reconèixer com a temps de treball efectiu aquelles activitats que abans no es consideraven com a tal.
En resum, la decisió del Tribunal Suprem suposa un pas endavant en la protecció dels drets dels treballadors, garantint que el temps que dediquen a arribar al lloc de treball i a prendre l'esmorzar sigui considerat com a temps de treball efectiu si s'ha pactat amb l'empresa. Això pot tenir repercussions importants en la regulació dels horaris laborals i en les pràctiques empresarials en general.