Fins ara, hi havia certa confusió i discrepància sobre si les guàrdies i les esperes s'havien de considerar com a temps de treball. Alguns empresaris argumentaven que aquests períodes no havien de ser remunerats, ja que els treballadors podien estar descansant o duent a terme activitats personals durant aquest temps. Tot i això, aquesta visió ha estat rebutjada pel Tribunal Suprem, que ha reconegut que aquests períodes estan estretament lligats a l'activitat laboral i han de ser compensats adequadament.
La sentència del Tribunal Suprem, amb data del 6 de juny, es basa en el principi que el treballador està a disposició de l'ocupador durant les guàrdies i esperes, cosa que en limita la llibertat personal i en restringeix la capacitat per dur a terme activitats fora de l'entorn laboral. A més, s'argumenta que aquestes situacions generen una càrrega addicional de responsabilitat i estrès, cosa que justifica la seva consideració com a temps de treball efectiu.
Aquesta decisió té implicacions significatives per a diversos sectors, com el sanitari, el de serveis d'emergència i el de seguretat, on les guàrdies i les esperes són comunes. Ara, els treballadors en aquestes àrees podran gaudir d'una remuneració justa pel seu temps i esforç, cosa que els brindarà una estabilitat econòmica més gran i reconeixement per la seva tasca.
És important destacar que aquesta sentència del Tribunal Suprem suposa un precedent legal important, però encara cal implementar-la correctament a la legislació laboral. És possible que es requereixin ajustaments i regulacions addicionals per garantir-ne l'aplicació efectiva i evitar possibles abusos o interpretacions errònies.