Cal tenir en compte el context actual en el que s’ha passat d’una xifra del 4% dels espanyols teletreballant al 2019, al 34% aquest 2020, segons les dades de l’INE, i tot de manera ràpida i sense massa temps per res, degut a la crisi i confinament derivats de la pandèmia del coronavirus.
En el teletreball sempre ha planejat la incertesa per part de les empreses de si la plantilla realment estaria treballant o fent altres activitats personals, però arrel de tots aquests últims esdeveniments viscuts ha quedat clar que els/les treballadors/res han fet una mitja global de dues hores més jornada laboral, cosa que ha evidenciat la necessitat de regular la desconnexió digital.
Actualment aquesta qüestió tan sols està mínimament regulada a l’article 88 de la Llei Orgànica de Protecció de Dades, però no contempla cap mesura concreta per dur-ho a terme, ni tampoc cap mena de sanció en cas d’incompliment, per tant queda clar que aquesta regulació és completament insuficient.
Una altra tema derivat de tota aquesta problemàtica és la possibilitat de treballar per objectius en lloc de treballar per hores, ja que el teletreball deixa també enrere la cultura presencialista en la que les persones s’esperaven al seu lloc de treball que fos l’hora de marxar o que algú fos el primer en fer-ho, encara que haguessin acabat la seva feina, tan sols pel fet de complir al peu de la lletra amb les 8 hores de jornada laboral.