Aquesta decisió segueix la doctrina marcada pel Tribunal Suprem el febrer del 2018 sobre el control del correu electrònic laboral per part dels empresaris, estenent ara el seu abast a les aplicacions de missatgeria.
La sentència, en què la magistrada María del Carmen Prieto va ser la ponent, sosté que aquesta vigilància per part de l'ocupador no vulnera el dret a la intimitat ni el secret de les comunicacions. Tot i això, aquesta decisió ha generat un debat significatiu sobre la línia que separa la supervisió legítima en l'àmbit laboral de la invasió a la privadesa dels empleats.
A favor de la decisió del TSJM s'argumenta que les converses de WhatsApp a telèfons corporatius poden estar relacionades amb assumptes laborals, i la seva supervisió podria ser necessària per garantir la seguretat de l'empresa, prevenir l'ús inadequat de recursos i protegir informació confidencial. A més, s'argumenta que els empleats han de ser conscients que el telèfon proporcionat per l'empresa és un recurs laboral i, per tant, no poden esperar el mateix nivell de privadesa que tindrien als seus dispositius personals.
D'altra banda, els qui critiquen aquesta decisió sostenen que la privadesa dels empleats hauria de ser protegida de manera més sòlida. Argumenten que la vigilància constant de les converses de WhatsApp podria crear un ambient laboral tens i generar desconfiança entre ocupadors i empleats. A més, hi ha la preocupació que aquesta decisió pugui aplanar el camí per a una major invasió de la privadesa al lloc de treball, obrint la porta a la supervisió d'altres aplicacions i activitats personals dels empleats.