Per poder explicar aquest fenomen cal remuntar-nos anys enrere, quan els joves que eren considerats amb una bona qualificació, compensaven la seva falta d’experiència amb una actitud entusiasta, i acceptaven salaris baixos.
Però la generació de joves post pandèmia no accepten bé aquest model, i ho expressen de forma molt més contundent, especialment els que treballen en sectors com el tecnològic, el financer o el de màrqueting, que fins fa poc mantenien una alta demanda de mà d’obra.
Tots aquests moviments estan originant un “xoc generacional”, ja que segons dades d’un estudi elaborat per la plataforma ResumeBuider entre directius i caps amb responsabilitats, a l’hora de contractar, el 74% considera que la “Generació Z” és la pitjor franja d’edat per treballar, i la meitat troba seriosos problemes per fer-ho en el seu dia a dia.
Això es tradueix en el fet, que més de la meitat dels caps enquestats, un 59% ha hagut d’acomiadar a un GenZ, tot i que el 46% afirma que l’opció més comú per desfer-se d’ells és “deixar-los anar” (és a dir, ni tan sols fer l’intent de fer una contra oferta en cas de dimissió), perquè no els hi tremola gens el pols a l’hora d’acomiadar. De fet un 20% d’aquests acomiadaments es fa en menys d’una setmana, i un altre 27% tan sols espera un mes.